Teoria. Unitat 13. Impactes al sòl

Text complet

material audiovisual: els mapes i les previsions meteorològiques

En aquest programa aprendrem com s'elabora un mapa meteorològic i a fer una previsió a curt i a mitjà termini (5 dies) a partir de les dades informàtiques de la xarxa Meteo Sat-Meteo France. Així, farem servir termes (els quals s'explicaran al seu moment) com ara depressió, anticicló, isòbara o front atmosfèric.

material audiovisual: l'atmosfera

El programa "Méteo K" dedica el capítol a explicar què és l'atmosfera, quantes capes hi ha i quines característiques tenen. També parla dels vols en globus aerostàtic, des dels seus inicis fins ara. L'atmosfera és una massa gasosa que envolta la Terra i l'acompanya mentre gira. Estudiar-ne l'estructura ajuda a conèixer les característiques de l'aire, la temperatura i la pressió atmosfèrica, entre altres coses. Els primers exploradors de l'atmosfera van ser els germans francesos Montgolfier amb els seus globus d'aire calent. L'any 1783 van fer els seus primers experiments. Carles Lladó, d'Ultramàgic Globus, explica que el primer vol humà l'havien de fer dos condemnats a mort perquè no se sabia què passava a diferents altures. Però just en el moment abans de volar, dos nobles francesos van decidir ocupar el seu lloc. Eren el marquès d'Arlandes i Pilâtre de Rozier i tots dos van fer història. A Catalunya, a Igualada, hi ha el segon fabricant de globus aerostàtics més important del món. Catalunya és una zona privilegiada per volar en globus perquè hi ha moltes diferències de clima. Els vols en globus acostumen a anar des del nivell de terra fins als cinc-cents o sis-cents metres, tot i que es pot pujar a més altura, però hi fa més fred i la respiració és més costosa. El comportament irregular de la temperatura a l'atmosfera es deu a la composició i la radiació que n'afecta cada capa. La troposfera és la capa on es desenvolupa tota la vida, on tenen lloc els fenòmens meteorològics. Arriba fins als onze quilòmetres d'altura. L'estratosfera arriba fins als cinquanta quilòmetres d'altura i conté la capa d'ozó. La mesosfera arriba fins als vuitanta quilòmetres i hi ha una temperatura de cent vint graus sota zero. A la termosfera hi ha les aurores boreals i s'estén fins als tres-cents quilòmetres. A l'exosfera hi trobem  els satèl·lits.

material audiovisual: vegetació i climes

La distribució dels éssers vius al món, i en concret dels vegetals, no és deguda a l'atzar. "Méteo K" explica com es distribueixen els diferents tipus de vegetació segons el clima. Com deia el científic Charles Darwin, cada planta s'adapta al clima on creix. La temperatura i les pluges, juntament amb el tipus de sòl, determinen les zones de vegetació. Les plantes creixen en llocs en què les condicions ambientals són més favorables per al seu desenvolupament. Núria Membrives, directora del Jardí Botànic de Barcelona, explica que la distribució de la vegetació a la Terra depèn de les temperatures i de les pluges que es donen durant l'any. Des de l'equador fins al pols, hi trobem les selves, els boscos de fulla caduca, les praderies, les zones subdesèrtiques i la regió mediterrània. A la selva, per exemple, un lloc molt plujós, els arbres tenen les fulles molt grosses per captar la màxima quantitat d'aigua. En canvi, en llocs més secs, les fulles són més espinoses, fins i tot en forma d'agulla, com en alguns cactus. La vegetació de Catalunya és la que hi ha a tota l'àrea mediterrània: alzines i pinedes de pi blanc i pinyoner, entre d'altres.